L'article diu així: Aina Torres té una paràlisi cerebral que li impedeix parlar i que afecta a la seva capacitat motriu, des de fa un any disposa d'una eina, un ratolí de cap, que a través d'un ordinador li permet millorar la comunicació amb el seu entorn, especialment a l'escola, Guillem de Montgrí.
Degut a la paràlisi cerebral no pot comunicar-se com ho fan altres persones, encara que té una gran capacitat d'expressar-se tant amb els ulls i els llavis. La nena, de 12 anys i alumna de sisè de Primària mostra el seu somriure radiant en arribar al centre amb la seva mare Toñi Cardona, vicepresidenta de Apneef i una mare coratge que no es donen per vençuda, sa mare la d'aixecar a pols de la cadira especial en la qual la trasllada i col·locar-la en una altra perquè la puguin moure per l'interior de l'edifici.
La paràlisi la impideix a moure amb normalitat el seu cos. Les extremitats se li engarroten (intenten que romanguin esteses amb diverses fèrules) i de vegades les mou bruscament. No té afectat el nivell cognitiu.
Penetrar al seu món requereix la paciència i observació però des de finals del passat curs, Aina disposa d'una eina per comunicar-se amb el món: un ratolí de cap (*SmartNav4). «És la seva porta al món real». La mestra d'audició i llenguatge, col·loca entre les celles de la nena un petit adhesiu de material reflector (similar al de les armilles) que fa les vegades de ratolí. Al davant hi ha un ordinador al que en el seu lateral dret han adossat una càmera que detecta els moviments del reflector. N'Aina ha d'usar el seu cap com si fos un ratolí: si la dirigeix a la dreta, el punter es desplaçarà en aquest sentit en la pantalla. Si la fixa durant un segon en un determinat lloc és com si fes clic en un enllaç (link).
L'invent, combinat amb l'anomenat sistema pictogràfic de comunicació (SPC), ha permès establir contacte amb el món interior d'Aina, a la qual ara li n'hi ha prou amb dirigir el punter fins el símbol de «estic avorrida» o de «tinc calor» perquè els qui la rodejan ja no hagin d'interpretar què vol dir amb els seus gestos.
L'aprenentatge no és fàcil i requereix molt d'esforç per la seva banda. Usar el cap com un ratolí d'ordinador provoca provi, dolors i rigidesa en el coll. El punter no ha de sortir-se de la pantalla, s'ha de moure a una velocitat adequada i cal mantenir-ho ferma en un lloc concret en cas que es desitgi fer clic.
Arriba un moment en què Aina s'esgota i ella mateixa decideix tancar el programa (Wumpa´s World). Li demanen que escrigui el seu nom a un altre programa, però està cansada d'aquesta activitat i, la molt espavilada, obre el document en el qual va fer aquest mateix exercici el dia anterior. És una bromista, diuen els que la coneixen. I sempre està somrient.
Potser no sigui el sistema definitiu, però és el millor dels cinc que fins al moment han trobat i provat per a ella. La seva tutora en 6º de Primària, assegura que encara que hi ha un altre sistema basat en els moviments de l'iris, no s'adapta al seu cas a causa que en ocasions realitza moviments inesperats amb un dels ulls. L'actual li permet, almenys, exercitar-se amb alguns dels deures que la mestra li penja en un apartat dedicat exclusivament a ella en gmprimaria6.blogspot.com.es, un blog que recentment va quedar entre els finalistes dels premis Espiral de *Edublogs.
Cansada de ser un ratolí en un món digital Aina decideix tancar aquesta porta amb el món real. Mou llavors el cap insistent cap al sostre. Tots al seu al voltant interpreten el mateix: vol estar a dalt, en classe amb els seus companys.
Em sembla impressionant com podem veure clarament l'afany de superació en aquest càs, i per si no n'heu tingut aprou gaudiu d'aquest video:
No hay comentarios:
Publicar un comentario