jueves, 12 de junio de 2014

Reflexió final: EDUCACIÓ CORPORAL I MUSICAL DEL MESTRE.

   Vàrem començar aquest projecte d'obra de teatre proposant cadascuna una idea. 
D'aquesta manera, varen sorgir propostes com ensenyar la història d'Eivissa, mostrar curiositats de la vestimenta pagesa o simular una classe d'alguna matèria de forma divertida i global. 

Al final, per votació vàrem decidir realitzar una obra que mostrés l'història d'Eivissa però que també mostrés la curiositat del motiu pel qual la vestimenta de les pageses porta el botifarró.

Per tant, vàrem decidir fer una combinació de dues idees. El problema va sorgir més endavant, quan començàvem a consolidar idees i ens adonàvem que l'obra s'allargava massa i que havíem de suprimir moments històrics. 
Va ser per això que al final hem hagut de suprimir la idea de mostrar el motiu de la botifarra com a vestimenta, i hem hagut de suprimir la època hippie, la dels pirates i la conquesta catalana. Tot i això, considerem que al final hem aconseguit representar les èpoques més importants i que són fonamentals per a seguir el fil conductor de l'obra, és a dir, els diferents noms que ha tingut l'illa. 

Una vegada que hem tingut les idees una mica clares de l'evolució de l'obra, hem començat a elaborar els vestuaris. D'aquesta manera hem fet dues disfresses de púnics, dues de romans, dues de musulmans, la disfressa de la nena, la de la bruixa i la de la pagesa. Realitzar els vestuaris ens ha portat molt de temps, però, a mesura que unes feien vestuari, les altres s'encarregaven de començar amb els escenaris. D'aquesta manera avançàvem més ràpidament.


 Realitzar tant l'escenari com el vestuari ha estat una mica estressant, sobretot perquè en la nostra obra hi ha una gran quantitat de personatges diferents i nosaltres només som cinc persones. Per tant, el vestuari l'hem elaborat de manera que resulti més fàcil de llevar i posar per a que en el moment de representació resulti més ràpid. Per tant, com que amb les hores de les classes no teníem prou temps per a elaborar tot el material necessari, hem hagut de quedar diversos dies. 


Vàrem decidir portar tot el material a casa de na Marta perquè disposa de molt espai on podem treballar i després emmagatzemar el material. Des del nostre punt de vista, realitzar aquesta obra de teatre i tots els materials per a la seva representació és molt positiu per a la nostra formació com a docents ja que treballem diversos aspectes. Així, treballem la representació, la interpretació, l'elaboració de disfresses amb teles o amb cartró, l'elaboració d'escenari amb cartró, paper, pintura...


 Per tant, a partir d'aquesta activitat posem en pràctica les nostres idees elaborades anteriorment. A més, representem l'obra davant de nens i nenes, cosa que ens motiva més encara per adaptar el diàleg al públic d'aquestes edats i ens motiva per a realitzar el millor possible els materials.

martes, 25 de junio de 2013

Carpeta d'aprenentatge.


Comences una nova assignatura, quina és la teva sensació?, quines emocions et desperta?



1.    Presenta’t i digues la sensació/emoció i el perquè. Pots relacionar-la amb una manifestació física al teu cos.

En primer lloc, hem vaig a presentar per als qui no hem coneixeu, el meu nom es Sabina i he nascut a Eivissa. Des-de que era ben petita tenia clar que volia ser mestra, ja que com que m'encantaven els infants sempre jugava a que era la seva mestra i els ensenyava a llegir, escriure, etc.
L'any passat vaig estudiar el primer curs d'educació infantil a Segovia, ja que degut a la baixa nota que vaig treure a la selectivitat no hem varen donar plaça a la UIB i una vegada superat, vaig intentar fer el trasllat d'expedient per continuar estudiant però més aprop de casa, i després de molts de papers i tràmits ho vaig aconseguir, hem varen donar la plaça per seguir complint el meu somni a Eivissa, a la UIB. 
No van ser tot bones noticies ja que hem van convalidar 8 de les 10 assignatures que jo havia cursat repartides entre primer, segon i quart curs. Per lo tant vaig haver de començar un altre cop per primer amb assignatures de segon. 
El primer semestre m'ha anat bé i ara al començar el segon esper-ho que siga igual, que totes les assignatures m'agradin i obtingui bons resultats.
El primer dia d'aquesta assignatura: Desenvolupament i educació socioemocional en la primera infància m'han cuidat caure les llàgrimes amb el plantejament i el debat inicial de

l'assignatura, ja que la meva manera d'expressar les emocions la majoria de les vegades es plorant.
Per una banda, al començament de l'assignatura hem sento d'una banda il·lusionada, com quan tenia 6 anys i era el primer dia de classe degut a les noves assignatures, els nous professors i els nous companys. 




D'altra banda hem sento molt espantada, tinc por de que aquesta assignatura no m'agradi o no hem vagi bé.
Espero que tot surti bé perquè em mor de ganes d'acabar la carrera i poder treballar a una escola amb els més petits.

2.    Col·loca-la en el quadre d’emocions que trobaràs al tema de les emocions. Explica el perquè de la teva elecció.

Emocions positives.
Emocions negatives.
Emocions Ambigües.
L’emoció positiva que sento es la il·lusió perquè això hem motiva a seguir endavant amb l’assignatura, sé que aprendré molt i que es algo bo per al meu futur, o com m’agrada dir-ho a mi “el meu somni”.
L’emoció negativa que sento es la por, perquè no se com m’anirà el nou semestre i en concret aquesta assignatura i el que desconec hem crea por. La falta de confiança en mi mateixa influeix molt en aquest aspecte.
L’emoció ambigua es l’esperança, ja que l’assignatura pot anar molt bé, així que seguiré tenint-la, o pot anar malament així que perdré l’esperança i hem decepcionaré  

Activitat 2

Quines són per a tu les emocions primàries, aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie.

1.    Identifica-les i intenta definir-les

Per a mi les emocions primàries son:

Amor: Es una de les primeres emocions que sentim, penso que un nadó la primera emoció que sent es amor per la mare que es qui li dona tot el seu amor. Quan la persona es fa gran és l’emoció que fa que estableixi  vincles amb altres persones o coses.

Odi: Es tot lo contrari d’amor. L’odi és una emoció de rebuig que sentim cap a alguna persona o cosa.

Ira: Es l’emoció que desenvolupem quan sentim odi o ens enfadem amb alguna persona o cosa.


Alegria: Emoció positiva o de plenitud personal, es produeix quan succeeix alguna cosa bona.

Tristesa: Moment en que la persona no es troba bé emocionalment, és produïda pel dolor.
Seguretat: Una persona es segura de sí mateixa quan pensa que el que fa està ben fet, penso que esta molt lligat amb l’autoestima i amb la confiança.
Por: Es una emoció per a mi negativa, ja que degut a la sensació de por m’he privat de fer moltes coses. D’altra banda pot crear sensació d’angoixa o ansietat.
La ràbia: La ràbia apareix després d’un enfat, una disputa o una discussió, es una emoció que expressem per desofegar-mos.

2.    Contrasta-les amb la lectura del capítol: l’alquímia de les emocions i la informació aportada en les presentacions del tema.

Després d’haver llegit el text d’emocions primàries i la seva alquímia he arribat a les següents conclusions:

En primer lloc, per a mi les emocions primàries, aquelles que ens ajuden a preservar l’espècie son l’amor, l’odi, la ira, l’alegria, la tristesa, la seguretat, la por i la ràbia i al text llegit ens diu que son l’amor, la por, la ràbia, la tristesa i l’alegria.

La definició de cadascuna d’aquestes, son diferents a les meves;

L’amor: És l’emoció mare, la base de totes les altres emocions que es poden aprendre i pot enriquir-se o empobrir-se en funció de la seva textura, forma o color. És la passió més fonamental, sense l’amor la societat no podria subsistir,

La por: És una emoció primària i intensa, es caracteritza pel model sistemàtic de canvis corporals i de conducta, com la fugida o l’ocultació. La por també té aspectes positius com per exemple, que es un aspecte protector, motivador i socialitzant, que promou la cautela, alerta de perills, etc.

La ràbia: Com hem pogut veure, la ràbia està vinculada amb la ira, l’enfad o la fúria, ja que la ràbia és una expressió de l’agressivitat.

La tristesa: Un sentiment negatiu que fa que la persona s’aïlli, se’n vagi o estigi passiu, provocat per una pèrdua, una desgràcia o una contrarietat que fa impossible que els desitjos personals es compleixin. La tristesa està vinculada a la melancolia, al dessamparament, a la compassió, la nostàlgia i a la resignació.

L’alegria: Compliment dels nostres desitjos, expectatives i projectes, que a la vegada provoca un sentiment positiu acompanyat d’una sensació d’agilitat i amplitud de l’ànim. És una emoció natural produïda pel nostre organisme davant d’un esdeveniment intern o extern que provoca un benestar físic o psicològic.


Així, les emocions bàsiques per a mi no estarien completes, ja que una de les mes importants per a mi és la seguretat.


Activitat 3

1.    Cerca i proposa una definició d’emoció reflexiona sobre ella i explica els aspectes que fonamenten la teva elecció.

L’emoció per a mi és la resposta o reacció entre física y psicològica davant algo que succeeix a la vida d’una persona. Les emocions no han de ser jutjades ja que baix el meu punt de vista, una emoció que per a mi, pot ser “dolenta” com seria la por, sempre ens pot aportar una cosa bona i ser necessària per a la vida a la nostra societat, ja que ens pot alertar d’un perill i salvar-nos la vida. En canvi una emoció “bona” per a mi com pot ser la felicitat, per altres persones no ho es tant.

A nivell físic, el cos organitza ràpidament la resposta que s’ha de donar davant l’emoció experimentada.

A nivell psicològic les emocions ens alteren l’atenció i fan veure conductes de respostes de l’individu activant xarxes a la memòria.
He configurat aquesta definició guiant-me en el que he après i en el que jo sent quan rep una emoció, intentant definir aquest moment, posant-li nom a situacions i procediments interiors.

Activitat 4

En el capítol de l’alquímia de les emocions, trobaràs al final de cadascuna d’elles uns quadres que parlen de les estratègies educatives.

1.    Selecciona aquelles frases que consideris més significatives per a tu, no agafis més de tres. Reflexiona sobre elles i explica perquè les has triat.

En primer lloc, la frase que vaig triar jo sobre l’amor és:

-Amar es l’emoció mare. D’ella es poden desprendre totes les demés i enriquir-se o empobrir-se en funció de la seva textura, forma i color.

He triat aquesta frase ja que sense l’amor la societat no podria subsistir, es la base de les emocions i  per a mi és l’emoció més important i  aquesta frase confirma la meva idea, penso que com ja he dit, l’amor es la primera emoció que té un nadó cap als seus pares. Està clar que quan som nadons, o nens sentim una unió simbòlica, és a dir, quan algú passa a convertir-se en part d’altra persona qui la dirigeix i la protegeix. Això es un amor immadur. Mes endavant, quan creixem i madurem l’amor passa a ser madur, cap als pares o cap a una parella... que es tracta de ser la unió baix la condició de preservar la pròpia integritat i individualitat.

Les frases triades sobre por son:

-La por, al mateix temps que permet crear, també limita. Conèixer-la ajuda a créixer.

La por es una emoció la qual també sentim al néixer, ja que la por i el terror son emocions innates. No sempre es dolenta, ja que també ens permet posar-nos en alerta en situacions amenaçadores, protegir i garantir el benestar físic i psíquic de l’organisme.
D’altra banda la por també pot ser dolenta, ja que degut a les pressions culturals, els aspectes somàtics de la por sovint es reprimeixen o es deriven podent arribar a convertir-se en fòbies o terrors desplaçats.
Per finalitzar amb el tema haig d’afegir que molts de temors que de nens estaven presents van disminuint amb l’experiència, la comprensió i la capacitat per afrontar situacions conflictives. Com que la nostra cultura considera la por com una cosa de la que hi ha que avergonyir-se i una confessió de debilitat i covardia, es deprecia o es ridiculitza. S’acaba tenint por a mostrar la por.


-Conèixer la por es conèixer els propis “fantasmes” i els propis límits.

Mostrar les emocions, no es algo dolent, com veiem al temari de l’assignatura hem de motivar als nens a que mostrin les seves emocions, no només la por.
Així que conèixer la por té molts aspectes positius, ja que es un agent protector, motivador i socialitzant que promou la prudència i la cautela alertant a l’individu d’una amenaça i fa que es mobilitzin les capacitats de reacció.

La frase triada sobre la ràbia:

-Deixar sortir la ràbia, sempre que no faci mal a ningú.

Com es pot observar e text, la ràbia es bona que surti, ja que la ràbia no expressada pot tenir repercussions psicofisiològiques y portar un sentiment de ressentiment degut a la ira no resolta. Un altre aspecte pel que la ràbia ha de ser expressada és que si no s’expressa pot crear un mal terrible a l’interior de la persona que després pot sortir per altres camins permesos socialment, però molt més perversos. Per a poder expressar-la s’ha de saber fins a on arriba la força de les capacitats destructives i defensives.

 Normalment surt a través d’agressivitat ja sigui física o verbal, però seria més eficaç buscar espais legítims on poder provar aquestes destreses o amollar la fúria sense fer mal a ningú. Per exemple els jocs de simulació de lluites, que pel contrari de ser violents, son lògics ja que els seus objectius son alliberar tensions, relacionar-se, expressar afecte, demostrar les forces...

Les frases triades sobre la tristesa son:

-La pèrdua d’un esser estimat ens fa valorar tot el que tenim i pensar en les alegries que aquella persona ens havia aportat.

He triat aquesta frase ja que m’hi sento molt identificada, m’ha succeït el que en ella s’explica i puc afirmar que es totalment cert. D’una banda, aquesta pèrdua pot ser que es mori un ser estimat o que el perdis en altre sentit, com pot ser una ruptura amorosa. Hem recorda a la frase “No saps el que tens fins que ho perds”. I així passa, mentre tens a la persona al teu costat no valores les coses que t’aporta o les vivències que teniu junts, ara quan la perds és quan venen al cap totes aquelles coses (que per molt que haguessin set dolentes ara com a record passen a ser bones i les bones ho son mes encara.) Penses que allò ja mai ho podràs tornar a viure i realment sabia el que era la tristesa però fins al moment de la pèrdua d’un ser estimat no he aprés el que vertaderament és i el que sents quan estàs trist.

-Les experiències doloroses ens permeten veure la nostra vulnerabilitat com a persones, ens fan ser mes humildes davant els demés, i aquests sentiments ens atraquen als de altres persones. Aquest estat pot ser molt gratificant si es procura un enfoc positiu.

Quan una persona està trista necessita sentir-se que forma part d’un grup, ja que en aquells moments, sense allò que s’ha perdut o allò que no es té, l’individu pensa que no té res més, que sense allò es molt difícil continuar, etc.
D’una banda, es bo sentir-se trist ja que així si tens algú amb qui apoiar-te provocarà un atracament amb la persona, lo qual es un aspecte positiu si tens a aquella persona o persones que estan al teu costat.

La frase triada sobre l’alegria es:

-Procurar repartir una bufada d’alegria al nostre entorn. Es un esforç que es contagia i fa la vida més agradable.

Com hem pogut veure al text, l’aportació de serotonina provocada per la felicitat augmenta l’optimisme, així que es un bon recurs per viure i conviure millor, ja que l’alegria es l’estat més profund que s’expressa a través de la serenitat, del benestar, de la satisfacció, etc. Sent així l’emoció mes permesa i reclamada.

Activitat 5.

Estudiar, comprendre i assimilar alguns aspectes clau del vídeo visualitzat a classe i dels documents treballats.


Reflexionar sobre el contingut dels textos i del vídeo tenint  en compte els aspectes següents.

1.    Quins aspectes trobes interessants i reforcen el que ja sabies?

En primer lloc un aspecte interesant i que ja sabia, és que cada persona neix amb un temperament diferent, m’ha cridat l’atenció que cada nen s’expressi tan diferent, però a la fi, cada persona te la seva personalitat ja des de que neix. Hem crea conflicte la diferencia entre temperament i caràcter, jo pensava que eren el mateix, però no ho he acabat d’entendre. Un altre aspecte interesant es l’establiment de vincles des de que l’individu neix, jo sabia que els primers vincles s’establien amb la mare, ja que es a la que més a prop té el nadó. Com he pogut aprendre durant el curs, les persones des de que neixen ja tenen emocions, com la felicitat que es una emoció innata que no s’aprèn.

2.    Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

El primer que no sabia però que m’ha quedat ben clar es que els nens durant el primer més somriuen, però ho fan involuntàriament, per molt que tu l’acariciïs, o li facis pessigolles, el nen encara no associa el somriure a una cosa bona o que li produeix plaer, tot això vendrà més endavant.

Com he dit avanç jo sabia que el primer vincle que crea un nadó al néixer es amb la mare, ja que es el primer contacte que té el nadó, però una cosa que hem costa de creure es que el nadó crea vincles amb altres dones avanç que amb el seu pare, ja que com podem observar al vídeo el nen si que associa la cara de la mare a la seva veu, sigui alegre o trista, i la del pare no es capaç de associar-la ni de reconèixer-la. Això pot succeir perquè la persona que el satisfà es la mare, ja que és qui l’alimenta. Tot això podria canviar si el pare canvies els bolquers del nadó, ja que també el satisfaria netejant-lo quan està brut.

Un altre aspecte que he après es que els nens tenen tipus de plors, potser sigui veritat, tal i com explica al vídeo, però fins que no sigui mare o bé treballi a una escoleta no ho podré esbrinar així que hem crea dubte aquest tema.

Per finalitzar, una altra cosa que jo no sabia es que el nen pugi saber si una cosa està bé o malament només per la cara de la mare, com hem pogut veure al vídeo, quant el nen es troba a una punta de l’habitació i la mare a l’altre i el nen ha d’atravesar-la gatejant i mentre la mare somriu el nen s’apropa a la mare i quan posa cara d’enfadada o seria el nen s’atura.

3.    Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió

Per a mí els temes susceptibles a debat, es la diferència entre temperament i caràcter, per intentar entre tots definir els conceptes per tal d’entendre-ho.

Un altre tema que ha mi hem produeix curiositat es que els nadons després de crear vincles amb la mare, els pot crear avanç amb altres dones que amb el seu propi pare, no m’ho acab de creure i m’agradaria saber que en pensen les meves companyes.

4.    Quina funció compleixen les emocions morals?

Segons el vídeo, l’emoció moral és aquella que fa que la persona es conegui a ella mateixa, es a dir que s’autoconegui. Les emocions morals solen aparèixer cap als dos anys de vida, i son aquelles que possibiliten el desenvolupament a nivell personal com la vergonya, l’orgull, etc.

5.    Reflexió global del vídeo.

En primer lloc, com a reflexió global he de dir que el que hem sembla més important de tot es que els nens (i la resta de persones) han d’aprendre a reconèixer les seves emocions, per poder posar-li noms i així saber expressar-les, aquest aspecte es molt important per al desenvolupament de la vida d’una persona, i actualment a la nostra societat no està ben vist això de mostrar les emocions, sobre tot si es tracta de la por. Però es un aspecte que hem d’aconseguir canviar i està a les mans de tots aquells docents i futurs docents el canvi.

En segon lloc un altre aspecte a destacar és l’establiment de vincles afectius, aspecte fonamental per al desenvolupament d’un nadó. Com he dit avanç hem costa creure que “la darrera persona” amb qui estableix vincles el petit sigui amb el pare, però he pogut comprovar que així és, l’altre dia vaig veure una parella amb la seva nena, i la petita no es volia desaferrar del pare, la nena tenia dos anys i la mare va dir que des de que li havia llevat el pit, només volia estar amb el pare. Així que el que podem observar al vídeo, es cert.

Activitat 6

1.    Fes una definició de dos o tres línies màxim del que entens per família que pugui adaptar-se als diferents tipus de família que coneguis.

La família es la unió de dos persones, pot tractar-se de dos dones, de dos homes o d’un home i d’una dona i que aquesta tingui descendència ja sigui de forma natural o de forma artificial, com fecundació in vitro, per exemple.



2.    Contrasta-la amb les diferents presentacions del tema i d’altres documents que hagis pogut consultar i mira si pots millorar-la incorporant nous aspectes que hagis trobat interessants. Escriu les noves aportacions en un color diferent.
      La família ha de viure a la mateixa llar i s’han de barallar mínim un cop al dia, així mateix, la família ha de poder satisfer les necessitats d’un infant, sent una font d’informació i transmissora de valors per al nen perquè ell pugui aprendre a interpretar la realitat física i social, així com assimilar les creences bàsiques de la seva cultura. La família, a més té funcions bàsiques com ensenyar als seus fills a comportar-se de forma socialment correcta, oferint-li models d’imitació i identificació, ajudant-los a com reaccionar i respondre davant de situacions estressants.

Activitat 7.

Llegiu l’article dos modelos de família:

1.    Quines són per a tu les idees més significatives de les dos tipologies que planteja.

En primer lloc apareix el model hiperprotector, que es basa en que els pares es posen al lloc dels seus fills per entendre la seva fragilitat, les idees més significatives d’aquest model son per exemple que els nens no s’han de preocupar per res perquè els seus pares ho resolen tot, ja que els adults es situen com a guies desitjant el bé del fill, però així el fill queda en posició d’inferioritat ja que els pares li transmeten el missatge de que no pot resoldre cap problema autònomament. Al satisfer tots els desitjos del nen sense rebre res a canvi, creen una persona que nomes sap rebre i que només pretén tenir cada vegada més coses sense fer res.

En segon lloc el model democràtic-permissiu els pares i els fills son amics, per això desapareix l’autoritat. Les idees més significatives d’aquest segon model son algunes com que tota la família s’asseu junta per compartir la determinació de les regles de la vida familiar, els pares consideren la pau familiar com objectiu i consideren qualque petició dels fills, fent canviar les regles per satisfer les necessitats creixents en els nens que no tindran cap mena de límit. Això pot provocar formes de violència contra els pares per que els nens obtinguin tot el que volen. En conclusió, aquestes famílies acaben complint un regim autoritari on els fills controlen totes les decisions familiars.




2.    Fes una breu reflexió sobre elles i destaca les conseqüències que , al teu parer, poden tenir per al desenvolupament futur de l’infant.

Com podem veure al text seguidament ens parla dels trets que tenen en comú els dos models, alguns d’aquests aspectes son la falta de deures dels fills, els pares ho donen tot a canvi de res i això impedeix el desenvolupament del sentit de la realitat i de la capacitat de suportar la frustració. Això es produeix perquè els pares crien a persones incapaces de resoldre ninguna situació problemàtica, provocant en els fills dèficits emotius relacionats amb la intolerància a l’estrès i incapacitat d’establir relacions sentimentals en un futur.

En quant a l’escola els produeix un xoc ja que per a ells l’escola viola les regles familiars. Aquesta institució, només tracta d’intervenir amb els mitjans que estan al seu abast, però la família en defensa dels seus fills jutja les metodologies educatives per por a ser jutjats, així que protegeixen als seus fills per protegir-se a ells mateixos.

Quan un nen d’aquests nens sigui adult, es molt possible que vagui per la vida sense saber les regles de la societat, i per exemple el dia que faci alguna cosa malament i la policia li cridi l’atenció, ell es posarà a discutir i acabarà potser a la presó però contestar o inclús pegar al policia, ja que mai avanç li havia cridat l’atenció o imposat una norma o un límit per a la convivència de l’esser humà.

Una altra conseqüència que pot tenir en un futur, es no poder tenir cap mena de relació, ni amorosa, ni amistosa, ni tampoc familiar, ja que en el moment que algú li faci el comentari de “ has de fer allò” o “ajudem a fer això” ell pot respondre malament pel que he explicat avanç, no està acostumat a que ningú li imposi res.

Després de veure la pel·lícula, Un lugar donde quedarse, dirigida por Sam Mendes, fes una reflexió, tenint en compte el que hem treballat a classe, i traspassa-la a la teva carpeta d’aprenentatge.

En primer lloc, he d’assenyalar que els pares busquen el millor ambient per criar a un fill, busquen els consells i l’assessorament en familiars i amics que no troben. Baix el meu punt de vista, el millor que es pot fer en aquest cas es viure la pròpia experiència, ja que la personalitat de cadascun es diferent i el millor ambient que es pot crear per criar a un fill es el que poden crear els pares ja que l’ambient perfecte no es pot crear perquè no existeix.

En segon lloc la moral que volen transmetre també depèn de cada persona, no es pot copiar la moral que els amics transmeten als seus fills perquè per a mi pot no ser la correcta o ser insuficient, així que a l’hora de criar a un fill s’ha de seguir la pròpia ètica aplicant els propis coneixements.

En tercer lloc que destacar que existeixen molts de tipologies de família, i que cada un adopta la que creu més correcta, com veiem en la pel·lícula la parella no es vol casar, ja que deu tenir uns ideals “moderns” i no tradicionals com la parella d’amics a qui visiten. I s’han de respectar totes les decisions i els pensaments de totes les persones.

Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants. Tinguis en compte:

1.    Filosofia que la sustenta/origen/punt de partida

2.    Objectius

3.    Models i motivacions

La guarderia sorgeix de la necessitat davant la incorporació a la feina de la dona, deguda a les necessitats econòmiques i la igualtat de drets entre les dones i els homes. Les dones s’incorporen al mercat laboral així que no tenen amb qui deixar als nens que encara no poden anar a l’escola, per això es creen les guarderies o escoletes.

Els objectius de la guarderia son clars, el primer es guardar als més petits i que hi hagi algú a carreg d’ells, cuidant-los i cobrint les seves necessitats bàsiques, en segon lloc un altre objectiu de les guarderies es entretenir als infants mentre els pares no hi son, un altre objectiu de la guarderia, es que els nens comencin a socialitzar-se amb altres nens des de ben petits per aprendre a tenir relacions personals.
En tercer lloc trobem els models i la motivació, en una guarderia s’aparquen els nens perquè els pares no tenen altre lloc on deixar-los, això provoca un gran sentiment de culpa als pares, però al no tenir temps per dedicar-li als nens és la millor opció que poden triar.

A l’escola infantil tot canvia una mica, es creen les escoles infantils per començar amb el desenvolupament cognitiu dels nens, per començar amb la preparació per a la vida, com es el descobriment del valor educatiu.
Els objectius son començar a preparar als nens per l’òptim aprenentatge que rebran per a la vida adulta, perquè quan arribin al pròxim cicle no els vengui de nou.
La motivació i els models de l’escola infantil es sobre tot la preocupació actual pel futur, així com es troba el país es molt important estar ben format, així que es millor començar el més aviat possible.

En quant a la casa del nen o nena l’origen es que està centrada en les necessitats de l’infant.
Els objectius aquí son més abundants ja que ca seva li ha de proporcionar protecció, salut, seguretat emocional ha de poder jugar gaudint del seu temps lliure i ha de permetre-li explorar i conèixer l’entorn en el que viu.
En quant als models i les motivacions el model es el infantil de benestar i la motivació està centrada en el present.

1.    Fes un recorregut  i familiaritza-te amb els materials que trobaràs en la carpeta: la caixa de les emocions i la seva guia didàctica

2.    Tria una de les activitats i explica als teus companys:

·         Per qué l’has triat

He triat l’activitat de t’ajudo ja que aquesta activitat m’ha semblat mol interesant per que els nens treballin els valors ja des de ben petits. I es una manera divertida d’aprendre.

·         Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat

Els aspectes que vull treballar amb aquesta activitat son en primer lloc l’adquisició del valor d’ajudar ja que es molt important per al desenvolupament  de la persona saber ajudar a les persones i tenir en compte que no només estan ells en el món, que han de saber compartir (valor que quan comencen a tenir ús de raó els costa molt aprendre, ja que fins ara tot havia set seu i no havien hagut de compartir mai res ni ajudar a ningú en cap aspecte, un clar exemple es quan un nen  es troba al parc o a la guarderia i juga amb una joguina i a altre nen li crida l’atenció s’hi apropa i li agafa, fent que el “propietari” de la joguina esclati a plorar ja que considera que li ha llevat una cosa seva en propietat.)
A més dels valors, treballa l’ordre, (ja que hi ha que aixecar la mà per respondre) i la motricitat fina per realitzar la mà que després hauran d’alçar.

·         En què consisteix.

Consisteix en que cada nen marqui la silueta de la seva mà a una cartolina i la pinti, i quan ho tingui acabat ha de retallar-la i aferrar-li un pal de gelat.
En segon lloc, una vegada acabada la mà es crearà una assemblea on la mestra llegirà situacions de la vida reals i els nens hauran de decidir si ajudarien o no, i si decideixen que si, hauran d’aixecar la mà i explicar-ho. Tot seguit és comentaran les intervencions entre tot i finalment s’autoavaluaran amb una fitxa prèviament preparada on apareixen les següents preguntes:
         
-He seguit els passos?
         
-Ho he fet de manera ordenada?

-He acabat l’activitat?

·          Què necessites per a dur-la a terme

Per dur-la a terme necessito cartolines i retoladors de colors per fer la silueta de la ma i pintar-la, necessitaré tisores per retallar-les i el pal del gelat i pegament per aferrar-ho. Després necessitaré les fitxes d’autoavaluació.


Reflexió: Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades.


Jo crec que la mestra té raó ja que per molt que la mare digui que el nen està preparat per finalitzar el període d’adaptació si el finalitza abans del que està programat potser després tingui problemes escolars, ja que està programat així per la gran importància que té l’adaptació en aquest període ja que:

·         Son els primers vincles que fa el nen amb el mestre, els primers vincles que fa el nen amb l’entorn, amb el grup de nens, amb la comunitat, amb l’espai.

·         Suposa també la primera separació entre els pares i el nen i pot provocar a l’infant la sensació d’abandó i d’angoixa.


Si hem poso en la situació de la mestre li demanaria que confiés amb l’escola i que el seu nen complís amb el període d’adaptació que així obtindríem grans resultats.




ACTIVITAT ESCOLA 3

Desprès de veure el documental  Ser y Tener , fes una reflexió parant atenció en:

  • L’actitud del mestre
El mestre es mostra com una figura d'autoritat però es molt proper als alumnes. M'impressiona que tots els alumnes li facin cas i realitzin sense cap problema les activitats que proposa, a la vegada es mostra també com un company més (com podem veure quan es tiren amb trineu) que a més de protegir-los juga amb els nens.
Un altre aspecte que hem sembla molt interessant es que el mestre pot portar a terme una classe amb nens de diferents edats, aixo per a mi seria molt difícil de fer, poder estar i atendre'ls a tots d'una forma correcta sense que se li vagi de les mans, això ens demostra que es un mestre experimentat i amb molts de coneixements. Cosa que podem veure també en el plantejament de les activitats que proposa, que treballen a una sola activitat diferents aspectes com les matemàtiques, la llengua o la creativitat, ensenyant de tal mena per què l'aprenentatge sigui significatiu per als nens.

Un altre aspecte a comentar es que el mestre viu damunt de l'escola, així que podem deduir que dedica cos i anima a l'ensenyança, que es la seva passió.
  • El vincle que estableix amb els alumnes.
Al llarg de la película, no semble que hi hagi cap vincle més enllà que el d'alumne-mestre, però en el moment en el que es posen a fer un dictat, i el mestre diu "uno más" i els explica als alumnes que només li queda un any i mig com a mestre, els alumnes l'escolten amb atenció i mostren tristessa als seus rostres. I tot això augmenta el darrer dia de clase quan el mestre desitja als seus alumnes bones vacances i s'acomiada d'ells, els alumnes li donen fortes besades, així que aunque el mestre no es mostràs molt afectiu amb els infants, si que s'ha creat un gran vincle entre els nens i el mestre. 
  • Com gestiona l’espai i el temps
L'escola només té una classe on es troben tots els nens junts, com he comentat avanç això per a mi seria molt difícil d'estar pendent de tots els alumnes i que cada "petit grup" estigui realitzant una activitat diferent, cada nen realitza activitats adaptades al seu nivell de maduració.
Com podem veure a la pel·lícula, el mestre viu damunt de l'escola i es un edifici petit i acollidor, on els nens es senten com a casa seva.
En quan al temps, veiem que quan comença l'escola fa molt de fred, hi ha neu per tot i els nens van molt abrigats,aixi que podem deduir que la pel·lícula ens vol mostrar les estacions de l'any, per veure l'evolució dels nens i els aprenentatges que realitzen al llarg del curs.

  • El treball quotidià de les emocions.
No tenen un projecte concret per treballar les emocions, mentre els nens realitzen les activitats, el mestre els va fen preguntes perquè reflexionin ells mateixos.
En la pel.lígula podem veure que es treballa la felicitat, quan se'n van d'excursió, la tristesa quan el pare d'un dels alumnes està malalt i el mestre li pregunta que tal està, etc. I inclús el dol, quan acaba el curs i hi ha alumnes que l'any següent aniran a una altra escola per cursar sext de primaria, podem veure el dol també quan un grup d'alumnes que aniran a aquella escola al següent any fan una visita, com una mena de procés d'adaptació i un dels nens es posa a plorar perquè vol vorer a la seva mare. M'ha cridat força l'atenció que el mestre intenta fer que el nen entengui que la mare anirà a buscar-lo perquè no es senti abandonat, però el nen segueix igual, i quan el mestre se'n va a continuar amb la seva feina, es un dels alumnes grans qui se'n va a intentar convèncer al petit de que ha de deixar de plorar, que ponte la seva mare anirà a buscar-lo.
També podem veure que quan hi ha un conflicte, els nens no son castigats, sinó, s'asseuen davant el professor i ell els fa reflexionar ajudant-los amb preguntes, es a dir, fa de mediador per solucionar el conflicte. aquest mètode el podem apreciar tant com quan els nens grans s'han pigat, com quan els petits s'espitgen per tancar la porta. 

Com a conclusió final de la pel.lícula m'agradaria afegir que m'ha agradat molt i que estic molt contenta de finalment haver-la vist, ja que m'ha transmès moltes emocions i sobre tot m'ha fet aprendre que existeixen diferents escoles a les que coneixem, com pot ser aquesta escola rural, on tot es més intim i proper.